W. SHAKESPEARE – F. GARCÍA LORCA – JAMES JOYCE – JEAN RACINE – PETER HANDKE – SÓFOCLES – MERCÈ RODOREDA – - LLUÏSA CUNILLÉ – JUAN PABLO VALLEJO – SILVIA FERRANDO – DONALD MARGUILES – NEIL LABUTTE – MARTIN MC.DONAGH – ANTONIO TABUCCHI – ROBERT MAUGHAM – STEPHEN SONDHEIM – CARLES ALBEROLA...
2012 - 2011 - 2010 - 2009 - 2008 - 2007 - 2006 - 2005 - 2004 - 2003 - 2002 - 2001 - 2000 - 1999 - 1998 - 1996 - 1995 - 1994 - 1993 - 1992 - 1991 - 1990 - 0
"Fedra, la veu de les estàtues. El moviment de l'alexandrí contra la gairebé immobilitat dels actors. Butoh. Frontalitat. Tots parlen amb si mateixos, no amb els altres. Tots recorden el que ja havien dit.
Al fons de l'escenari set actors; només amb les seves últimes paraules arriben al prosceni, final de la cursa. Ritual per a actors hipnotitzats, somni polifònic, malson. "
Joan Ollé
Josep Maria Benet i Jornet em va acompanyar a veure Mercè Rodoreda al seu pis al carrer de Balmes. Ells ja es coneixien. Al cap de pocs dies vaig rebre una carta amb data de catorze de juliol en la qual m'autoritzava a dur a escena la seva novel·la La Plaça del Diamant. Deia que li feia molta il.lusió veure els seus personatges a dalt d'un escenari. Han passat vint-i-cinc anys.
Només un personatge a dalt de l'escenari: la veu narradora. Perquè, doncs, tres actrius? Quan Natàlia coneix Quimet passa a ser Colometa i quan ell mor i es casa amb l'Antoni, la Senyora Natàlia. Tres noms, tres veus: la innocència, l'aprenentatge i l'experiència, barrejades, indestriables. La Plaça del...
L'obra desgrana amb un llenguatge suggerent, ple d'imatges plàstiques desoladores i d'una gran autenticitat, el tema de la immigració.
El text insinua un espai metafòric simple i potent, d'una força lírica extraordinària. És com un iceberg en la sorra, que mostra tan sols la punta d'una problemàtica, però que en va descobrint un fons tan humà com complex d'una de les realitats més doloroses de la societat actual.
