L'any 1979 el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet em va acompanyar a visitar Mercè Rodoreda al seu pis del carrer Balmes. Ells ja es coneixien. Als pocs dies vaig rebre una carta amb data 14 de juliol en la que la senyora Rodoreda m'autoritzava i animava a posar en escena la seva novel·la La Plaça del Diamant. També deia que el feia molta il·lusió veure els seus personatges a sobre d'un escenari.

Van passar 25 anys fins i tot que el projecte es va fer realitat. L'estiu del 2004 estrenem en el Festival de Perelada l'adaptació per a l'escena que Carles Guillén i jo mateix vam fer a partir del text original. Traiem moltes paraules; no n'afegim cap. Tres actrius (Mercè Pons, ...

El ángel exterminador és l'últim esglaó d'una tetralogia involuntària. Tot va començar, fa un parell d'anys, amb L'illa del tresor, transcripcció escènica d'un programa de televisió que, amb Joan Barril, vàrem crear per al Canal 33. Després va venir Soldados de Salamina; amb Julie Sermon ens vàrem proposar dur a escena no l'argument, sinó l'estructura de la novel·la de Javier Cercas. Coral romput, estrenat fa uns pocs mesos, duia a escena el disc que, sobre les paraules de Vicent Andrés Estellés, varen enregistrar Ovidi Montllor i Toti Soler ja fa tres dècades. Programa televisiu, novel·la, disc... i ara una pel·lícula de Luís Buñuel.

L'argument és ben...

"Primer va ser la vida, després l' escriptura i només més tard la veu i la música. Coral Romput és de Vicent Andrés Estellés, però també d'Ovidi Montllor i Toti Soler. Per què dur a escena alló que va ser llibre i disc memorables? Per ser obedients al títol: “Coral” vol dir vàries veus: per imaginar- buscar les imatges- d'on poden néixer aquestes veus d' homes i dones, de pares i fills, de poble i de ciutats estrangeres, de casa i carrer, d'alegria i dolor, de memòria, vida , amor, desig i mort."

Joan Ollé