"En to de comèdia corrosiva, Perfect narra la progressiva deconstrucció d'un home realitzada per dues dones, les quals condueixen la historia i es despleguen en més de 25 personatges. La metàfora està servida. Que cadascú faci la seua interpretació."

Roberto García

"Un dels millors textos de la dramatúrgia europea, amb un dels nostres millors actora. Bernhard és un monstruós compositor de paraules, un artista de l'exageració. L'home de teatre neix com a revenja contra la mediocritat i es converteix en una enorme invenció sobre el teatre i la megalomania. Tal com va dir Miguel Sáez, si la primera meitat del segle XX va ser kafkiana, la segona ha estat bernhardiana"

Xavier Albertí

Deeley i Kate, una parella que viu aïllada, rep la visita d'Anna, una antiga amiga de la dona, amb la qual, a Londres, als vells temps, va compartir pis, il·lusions i aventures intel·lectuals, potser sentimentals. Al llarg de la nit es barregen el passat i el present, el que va passar i el que podria haver passat, la realitat i el desig.

Berlín, any 1944, Charlie Rivel ha d'actuar en l'aniversari del Führer. Un agent de la GESTAPO que vol actuar amb ell, i també algun que hi ha planejat un atemptat que pot canviar el curs de la guerra i de la història de la humanitat... Amb Uuuuh!, Gerard Vàzquez presenta una obra apassionant i divertida en la qual el joc de pallassos de Rivel conviu amb una acció dramàtica intensa.

“Amb La Tempesta ens trobem amb el Shakespeare del final (...) Aquest testament escènic recull la seva experiència teatral i vital (...).
La Tempesta transcorre entre el relat d'aventures, la lírica i passió de l'amor jove, la comicitat grotesca dels clowns, la tensió dramàtica de nous intents d'usurpació i assassinat, l'insomni (...). El Shakespeare home, ja vell, és més jove que mai com a artista. En el seu final
hi ha el seu principi.”
Helena Pimenta

"Fi de partida és una obra intensa, breu i plena d'humor que cinquanta anys després d'haver estat escrita conserva tota la capacitat de divertir, commoure i fer pensar. Fi de partida té lloc en una habitació despullada, però l'obra està plena de moviment, amb escales, despertadors, telescopis, pastilles, insecticides i altres objectes. Els personatges es troben com al final d'una partida d'escacs: totes les peces han desaparegut i només hi queden els dos reis enfrontats, amb la seva reduïda capacitat de moviment, en un intent desesperat de guanyar la partida."

Rosa Novell

Non Solum sorgeix d'una idea simple: emportar-se al públic de la mà per territoris que ens produeixin plaer, riure junts corrent el risc que ens mirin de forma estranya?...I tan estranya!

Començàrem complicant-ho tot i, de mica en mica, vàrem anar simplificant. Al final a escena queda un home sol però acompanyat que ens canta d'emoció.

Què quin és el tema? Doncs...potser... El Paradís... la por a tornar-se boig, les diferències, els que gestionen el diner públic, la mort, la dona ideal...el plaer d'actuar... I si fóssim capaços de parlar del que ens interessa a través de l'humor? O del que és estrany i que ens porta més enllà de les aparences?

Jorge Picó