"Ens interessa dir-vos que Esperanto no és tan sols una dramaturgia exclusiva sobre el ritual de la mort. L'espectacle és una reflexió amb imatges visuals d'aquelles actituds particulars incapaces, frustrades i inútils, que ajuden, a poc a poc i diàriament, a morir.

Esperanto no és un espectacle de color. Voldria convidar-vos a la reflexió de les imatges lentes, dures i nues fins a la simplificació de la seva poètica visual íntima"

Joan Grau

"Anfitrión parla de l'amor i de la tendresa, del que s'és i del qual es voldria ser, de la il·lusió i de la realitat... Molière col·loca les seves criatures al terreny de la inconsciència, de les contradiccions, del caos. Quan comença aquest joc apareix la màgia de l'instint i les preguntes comencen a no tenir resposta"

Calixte Bieito

Hop!era és un delirant apropament per a tots els públics al món de l'òpera. Des de la perspectiva de l'humor i el teatre de gest, aquest espectacle proposa una divertidíssima dessacralització del gènere líric, amb grans dosis d'imaginació i sense barreres artístiques ni intel·lectuals.

Mentre assajàvem vaig anar a passejar pel metro, no ha havia fet mai. Us convido a fer-ho. Hi veureu una caricatura del món, però també moltes altres coses: instants de tendresa, fragments de discusions, riures incompresibles, mirades perdudes, caminars buits... També hi vaig veure l'Slake, molts Slakes. No vaig gosar preguntar-los com era la seva illa. Però vaig comprendre que la seva història era una mica la nostra, i una mica més la vostra: espectadors d'un món que també vol ser caricatura, tendresa, riure, mirada... Vaig sortir del metro i hores després vaig tornar a assajar. Els Robinsons ja m'esperaven. I no era tard.

Montserrat Mitjans

"Com és habitual en ell quan escriu El pare, Strindberg parteix d'un moment molt concret de la seva biografia, hi vol passar comptes i vol interpretar-lo i autointerpretar-se. Per això aplica al mateix temps una de les seves consignes bàsiques: "Penso, penso sense covardia, sense precaucions". I també per això no hi ha en El pare l'exabrupte d'un misògin -potser el seu primer impuls- sinó una visió de la dona com a oponent que crea una situació de bel·ligerància sens dubte subvertidora de les relacions establertes. D'aquí ve la seva modernitat"

Feliu Formosa